A la sala gran del teatre de la vida, on tenim sessions continues, hem pogut presenciar, tristament, un nou exemple de com els governants, sense una tragèdia humana, no són capaços de establir o modificar les regles del joc dins de la societat. Ha calgut que algun conciutadà es tregui la vida perquè els esclaus de les forces del Mercat i del Capital reaccionin. I quina reacció han tingut? Doncs, al meu entendre, un petit moviment per fer-nos creure que han reaccionat, però que en definitiva no millora la situació, sinó que l’agreuja encara més, posposant l’agonia dels més febles.
Alhora, segueixen fomentant la discriminació entre les persones que disposen de recursos i les que no, aprovant una llei que permet que qualsevol persona que pugui comprar una vivenda, de forma automàtica obtingui el permís de residencia. I la resta de persones que no disposen dels recursos? Aquestes no tenen cap mena de facilitat per obtenir aquest permís? Com podem veure, els que realment dominen el sistema i només pensen en la seva pervivència, segueixen imposant els seus criteris, injectant diner a les entitats bancàries, no es doni el cas que el sistema tremoli, deixant de banda a les persones, sense tenir en compte que sense elles el sistema no existiria. La pregunta que em ve al cap és: si hi ha diners per injectar a la Banca, no n’hi ha per donar un cop de mà a les famílies amb problemes de finançament? No m’ho crec! I és una situació que m’irrita els ossos. Els diners hi són, però molt mal repartits, i lleis o actituds com aquestes encara afavoreixen a qui els té.
Mentrestant, a la sala petita del mateix teatre, es representa una campanya electoral a nivell local que segueix els mateixos criteris que guien la sala gran. Als cartells electorals i els eslògans que incorporen, no trobo a les persones, sinó que són un altre exemple que ens mostra que l’únic que els preocupa és quina posició ocuparan dins del sistema, quina quota de poder els donarà el poble i quina estratègia s’utilitzarà per estar entretinguts quatre anys més. Uns manipulen els sentiments i els emmascaren en la defensa del dret a decidir, fent-nos creure que ells seran els que ens oferiran ves a saber què. Els altres ens diuen que no val la pena tocar res, que el sistema ja està bé com està. A partir d’aquí, voldran que la participació en aquests comicis sigui la més gran possible, però si es descuiden les persones, com poden alhora demanar-nos el vot?
Com a simple espectador de tot el que m'envolta, trobo molt trist tot aquest espectacle, però és la funció que ens estan interpretant, en debats on els candidats es trepitgen, perdent tot tipus de serietat, i en meetings on només parlen dels altres. A qui es pensen que es dirigeixen?
Finalment, vull fer una última reflexió: Volem seguir contribuint a mantenir aquest circ, donant el nostre suport a qualsevol d'ells?